Mirada enrera (I) | Looking at the past (I)

Ja fa molt de temps que no escric per aquí... bàsicament perquè el mes de Juny va ser boig boig. Acabar la carrera... examen de Francès... exàmens d'Anglès (5è de l'EOI i Advanced)... canvi de pis... feina de professor d'Anglès a Summer Camps catalans... i aquí estic.

Aprofito les mitjes hores que tenc per pegar una becadeta o connectar-me al món a través de la xarxa. Aquí a l'Escala el campament és crazy crazy... som 180 nins i 2 equips diferents sumant 25 monitors i professors. És una bogeria per organitzar-se. Però bé, queda una setmana més i després me'n vaig cap a Sant Pere Pescador a començar una nova aventura com a Tècnic de Vela i Windsurf.

Simplement volia deixar un record del meu estat anímic aquest final de mes de Juliol i saludar a tots aquells que dediquin part del seu temps a mirar la meva finestra cap al món exterior.

------

It's already been long time since I don't write here... mainly because June was crazy crazy: the end of my University Degree... French exam... English exams (Spanish School of Languages & the Advanced)... moving to another students apartment... working as English teacher in Catalan Summer Camps... and here I am!

I'm trying to use "half-an-hours" for doing a siesta or having a look to the world surfing the net. Here in l'Escala the Camp is crazy-crazy... we're more than 180 kids and 2 different teams of monitor & teachers. In sum, we're 25 of them! The organization is very difficult, we got crazy every day. Anyway, one week left and then I start a new adventure in Sant Pere Pescador as a sailing & windsurfing instructor.

I just wanted to leave some memories about my end-of-July-mood and cheer all of those who use some of their time to have a look to my own window to the real world.

Visió des de la distància / Visión desde la distancia

:: Carta enviada a Diario de Mallorca ::

Som un estudiant de s'Arenal i ja fa 5 anys que visc a Lleida. Avui dematí el primer que llegeixo és que amenacen amb impugnar el vot per correu a les Illes Balears, amb el qual el meu dret exercit la setmana passada romandria aturat. I què passaria posteriorment? On anirien els vots vàlids emesos per tots aquells que ens és impossible exercir-lo de manera presencial? Què té més: les eleccions ja hauran passat, els guanyadors es coronaran i el tema passaria a l'oblit.
Simultàniament estic vivint dues campanyes electorals (Catalunya i Illes Balears) i no tenen res a veure. No m'imagino llegir a la premsa lleidatana notícies sobre rumors de compra de vots dia sí i dia també o que l'ombra de la corrupció estigui amenaçant a batlles i aspirants a la batllia. Des de la distància no me sembla un procés electoral democràtic i net. Pentura si passés el dia a dia a la meva meravellosa terra també tendria els ulls coberts de propaganda encobridora i populista, però estant a Lleida la impotència no em deixa quedar-me callat. Som l'únic?

---------------------------------------------------------

Soy un estudiante de s'Arenal y llevo ya 5 años viviendo en Lleida. Esta mañana lo primero que leo al levantarme es que amenazan con impugnar el voto por correo en Illes Balears, con lo cual mi derecho ejercido la semana pasada quedaría suspendido. ¿Qué pasaría posteriormente? ¿Dónde irían a parar los votos emitidos para todos aquellos que nos es imposible ejercerlo de manera presencial? Qué más da: las elecciones ya habrán pasado, los ganadores se coronarán y el tema pasaría al olvido.
Simultáneamente estoy viviendo dos campañas electorales (Catalunya e Illes Balears) y no tienen nada que ver. No me imagino leer en la prensa leridana noticias sobre rumores de compra de votos un día sí y el otro también o que la sombra de la corrupción esté amenazando a alcaldes y a aspirantes de la alcaldía. Desde la distancia no me parece un proceso electoral democrático y limpio. A lo mejor si pasase el día a día en mi maravillosa tierra también tendría los ojos cubiertos de propaganda encubridora y populista, pero estando en Lleida la impotencia no me dejarme quedarme callado. ¿Soy el único?

Els Joves

"Els joves d'avui en dia estimen el luxe, tenen moltes manies, desprecien l'autoritat, contesten als seus pares i falten al respecte als seus mestres"

Qui i quan va ser dita aquesta afirmació tan categòrica?

Sòcrates, 470 a.C.

(Res a afegir)

Dita popular / Saying

:: Amb els amics passa el mateix que amb la dona o el marit: són les persones que mos coneixen millor i, AIXÍ I TOT, encara mos estimen ::

:: It happens the same with friends than with the wife or husband: they are the ones who know us the most and, BESIDES THAT, still love us ::

Regulació de la professió del Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport

Des del mailing de l'INEFC he rebut la notícia publicada al diari AVUI. Encara no he llegit la Llei al DOGC, però sembla que encara se queda coixa en l'àmbit de l'EF i Salut, no ho trobau?

A pesar de que pot ser una passa endavant per la regulació de la nostra activitat professional, no sembla que dins del propi INEFC es segueixin aquests camins tan marcats (ensenyament, monitors, entrenadors, directius) ja que hi ha docents del centre que toquen diferents àmbits. Què vol dir això? Que les nostres especialitats (o Itineraris Específics Curriculars) no serveixen per res? Passarà el mateix al món laboral a pesar de que la llei marca diversos àmbits? Tendim a un àmbit d'especialització o de diversitat professional? Perquè crec que la filosofia de les facultats hauria de remar per la mateixa direcció.

Penso que hauria de quedar més clar si les institucions (públiques o privades) prefereixen un llicenciat especialitzat en un o dos camps o, en canvi, algú amb nocions de tot. Perquè si es tendeix al segon, no hi veig cap sentit a adoptar Bolonya a l'INEFC, no hi ha sentit d'oferir diversos màsters, no hi ha sentit de que per fer estudis de doctorats s'hagin de fer 14000 especialitzacions cada vegada més concretes. Basta fer una carrera (o Grau "Bachelor Degree") pluridisciplinar... una Llicenciatura en CAFE Generalista.

Agrairia llegir les vostres opinions perquè segurament la meva opinió és poc fonamentada i deu tenir uns buits que segur que molts de vosaltres ja els teniu en compte de cara a valorar la nova Llei, la meva opinió en calent i el nostre futur professional.

Gràcies i salut per a tothom!

Sebas

Capbreton

Since I can't "have my ass 5 minutes at the same place", I offered myself to help my professor with the organization of a course/trip at the southwest of France, Capbreton. I already took the course 2 years ago, so I knew what was going on: we go there to visit the CERS (Centre Européenne de Rééducation Sportif), hospital exclusively for athletes. There are a good teamwork made by doctors, physiotherapists, readaptators and so...

We (= sport students from a public university from Catalonia) went there together with a private school of physiotherapy from Madrid... which always creates good debates ;). It was great being there knowing more about my profession, so I could understand more and more things.

The best of the trip were: the invitation I got from the director of the school from Madrid for visiting their center, and the experience of being at -110º inside a huge "freezer" using for cryotherapy... only 2 minutes and low rate of humidity... luckily I found all pieces of my body afterwards!! :) I thought it would be really hard being there at that temperature, but in fact is not worse than rolling on the snow after sauna!! Actually is isn't that bad because there are no humidity...

Let's see if the next year I go there as well... or if I have the chance to "host" the future visitors as a worker for the hospital... :)

Molts d'anys / Tanti Auguri !!!!

Raquel: Te desitj un molt bon any i que cada segon que passi te serveixi per utilitzar aquesta energia que tens amb el que més t'agradi i no paris d'aprendre i créixer com a personeta.

Mireia: Una vegada més, MOLTS D'ANYS!! ànim amb totes les teves feines i disfruta amb el que fagis sempre.

Tamara: Tanti Auguri Tami!! Mi dispiace che non ci aviamo trovato dopo Jyväskylä, ma tu sei in la mia vita... Ti voglio bene!!

Health, Prevention and Rehabilitation in Soccer

I went to another congress right after Prague!! This time I went as a assistant (paying a lot actually) because it was organized by Isokinetic, a center for athletes where readaptators work there together with physiotherapists and doctors and so.

Once there I met Robert and Alberto, from INEFC, and Dr. Peirau and Dr. Pierre Puig (my tutor and a doc from CERS-Capbreton, in France) so we build a small group in the middle of 1000 assistants... Even though any of us had different interests was great being together. I wanted to create contacts from Italy in order to have possibilities to go there and get a job. I was success but personally it was not a good time.

Anyway, I enjoyed Milano and Lecco once more, both cities really beautiful with their fancy people and buildings. Also, the Lago di Lecco besides the Alps creates one of the most beautiful pictures I've ever seen. Then, if you taste an ice-cream near the lake you go thousands of km far away from the huge Milano.

Important weekend in my life. Definitely.

Student Conference in Prague

From April 10th to 13th a group of PhD students from INEFC (and me ;)) went to Prague for a Conference. Two of them prepared a paper to present and I helped them with the English language and the organization of the trip.

I'm still into my Master Degree, so I couldn't present any paper (even though afterwards I realized I could) but I didn't care... I discovered the way of going there and enjoy Prague, moreover: people & beer (amazing both of them!!). When we left Barcelona I was wondering how my mates would cope with the language there. None of them could speak English properly and some of them couldn't even understand it. Anyway, we all departed there with good mood and willing to have a great time!! Once there, I was the one talking almost anytime trying to manage the situation. I was successful actually! And after a couple of days they also were able to use Survival English...

In fact, we did have a great time. My friend Pavlína hosted me (really hospitality) in her tiny nice house. It was a pity that she worked so much by that time that we couldn't spend time talking about our life as much as we wanted. It'll be for the next time... Besides that, Katia also came from Bratislava after passing her DEA... CONGRATULATIONS!!! so we always had kind a guide in Prague because Pavel Landa, the conference organizer, also joined us.

Prague... Prague... I really wanted to visit this city. And I will go again because I liked the atmosphere there. I have never met any unfriendly Czech in Jyväskylä, Spain or wherever, I really think they (together with Slovaks) are very hospitality. Maybe that's because of their beer... Mamma mia!! The best beer ever!!

In sum, good people, good beer and better experience for everybody!

Setmana Santa a Mallorca

Amb feina per fer, però també amb ganes de descansar i de viure s'Illa, vaig començar ses vacances de Setmana Santa. Dimarts va ser un dia llarg començant amb es tren de Lleida fins a Barcelona i arribant a Palma a les 16:00, això sí sense cap incidència.

Jo volia desconnectar, agafar una mica d'aire fresc i gaudir de sa muntanya amb bona companyia. No només ho he assolit, sinó que a més he compartit més moments amb genteta trobada sense haver-ho planificat (eh? Kati, Marta, Toni, Noe, Ari...).

N'Andreu, n'Antonio i jo férem s'excursió fins a sa Font del Prat (1hora i mitja aprox) i acampàrem allà ja amb fosca negra. Hi havia poques energies per bauxa, encara que sí hi va haver temps per unes partidetes d'UNO. El se'n demà, després de carregar piles, decidírem fer una excursió desconeguda per tots noltros: seguir una antiga canal del s. XVIII amb es Puig Major observant cada passa nostra. Després de caminar un poquet més d'una horeta ens aturàrem a descansar i menjar davant d'una casa on també és un punt de trobada per caçadors i ciclistes de descens. Sa tornada cap al campament va ser molt més ràpida perquè frissàvem per recollir ses tendes ja que ses boires mos estaven avisant amb esquitxades.

Muntanya, anar a córrer vora la mar, jugar a ping-pong i a bàsquet... va valer la pena fer aquest viatge cap als meus orígens. Som molt afortunat de tenir aquestes oportunitats...

Dia internacional de la dona.

Aquest dia no faria falta que se celebrés, però vist l'estat en que ens trobam la societat actual, que no s'aturi l'activitat!! Cada dia una passa endavant!!

Molts d'anys a totes!

~~~~

This day mustn't be celebrated, although our society still remains in such archaic situation, don't stop fighting!! Every day getting ahead!!

Congratulations to women!

Pròleg.

A la fi m'he decidit a escriure es meu propi quadern de bitàcoles. L'escric per posar en ordre es meu cap: des de que m'aixec des llit fins que me'n vaig a colgar milions de coses passen pes meu cap, moltes d'elles que m'agradaria compartir amb altre gent.

D'altres les guard, i guardaré, tan sols per mi.

Una abraçada ben forta i un petonas al nas!!

~~~~~

Finally, I decide starting my logbook. I write it because I need to organize my mind: since I wake up every morning millions of thoughts travel inside my head, some which I'd love to share with others.

I keep, and I will, many others for myself...


The warmest hug and tons of kisses!!