Aires muntanyencs.

De vegades, quasi sense donar-mos-en compte entram dins d'una rutina diària que mos fa perdre perspectiva... aquella perspectiva que ha anat sorgint al llarg del temps, al llarg del nostre creixement. Passen els dies, anam vivint seguint els nostres projectes (aquells afortunats que podem fer-ho) i creant-ne de nous tot alhora quasi sense reflexionar i analitzar el camí fet... Si féssim aquest senzill exercici recordaríem aquelles converses, aquelles sensacions viscudes amb tanta gent. Tots aquells que en el seu dia mos ajudaren a créixer, tots aquells que mos feren riure (i plorar), a pensar en el que crèiem que era lo millor i sa justícia i sa felicitat. Fins a quin punt allò que creiem ha canviat?

Cada vegada que coneixem a qualcú nou sintetitzem part de sa nostra vida per obrir-mos a ells. Sintetitzem aquelles parts que volem compartir o que esteim interessats en que ho sàpiguen, però no per això deixem de fer un exercici que esteim poc avesats a fer-ho.

Si esteim desperts i escoltam dins noltros realment tornam a recordar allò que vivíem, allò que fèiem, les raons de perquè decidírem fer-ho i les il·lusions amb que convivíem dia a dia.

Si esteim desperts i ens observam a noltros realment avui en dia podem donar-mos compte de sa nostra evolució. I, només si realment som lo suficientment valents, podem comparar sa situació d'abans amb s'actual.

Ara mateix me trob a Lleida, compartint pis al bell mig de sa ciutat, immers als epílegs de petites feines introductòries a allò que m'he format però també a petites feines il·lusionants que me fan recordar aquell passat que vivia amb tantes ganes. Ara mateix me trob a Lleida, amb salut i projectes de futur. Ara mateix me trob a Lleida, ciutat on no m'hi trob tot sol però on encara no hi he trobat família, ciutat oblidada i quasi autogestionada però amb un caliu viu i en moviment.

Demà encara faré feina... amb nins i nines, amb joves. Passat demà tenc vacances. S'altre tornaré a Lleida però no estic tan segur de seguir amb aquesta rutina diària que mos fa perdre perspectiva. I la setmana que ve esper poder contar lo mateix a aquells que me vulguin escoltar avui mateix, i a aquells que encara no me coneixen.

¿Quién dice...? 1.0

"[...] pero los tuareg no tienen razón de existir en pleno siglo veinte, al igual que no lo tienen los indios amazónicos, o no lo tuvieron los pieles rojas americanos. ¿Se imagina a los sioux correteando aún por las praderas del Medio-Oeste, persiguiendo manadas de búfalos por entre los pozos petroleros o las centrales atómicas? Hay formas de vida que cumplen un ciclo histórico y están condenadas a desaparecer y, lo queramos o no, eso ocurre con nuestros nómadas. Hay que adaptarlos o exterminarlos."

"[...] Los norteamericanos, por ejemplo, se convirtieron en grandes defensores de los derechos humanos en el mismo momento en que acabaron con los derechos de sus indios."

És un personatge fictici però reflecteix la moral neo-con i de l'economia liberal occidental del nostre temps.

La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània.

Què es pot fer un Diumenge d'hivern assolellat a Lleida? ... Quedar per fer un cafè amb una bona amiga i visitar una exposició sobre llengües de la Mediterrània.

Ja comença a fer-se habitual compartir dosis de cafeïna amb na Júlia i cada trobament amb ella és una mica més d'immersió a aquesta ciutat de ponent víctima de judicis per part d'habitants temporals que no s'esforcen en conèixer els seus racons i els seus encants. És a dir, ple d'estudiants universitaris que passen 4 o 5 dies a la setmana vivint d'una manera utilitària (estudiar i festes universitàries) i queixant-se que no es disposa d'una oferta d'oci com pot tenir Barcelona o altres ciutats costeres. Però bé, si un hi mostra interès i s'enrevolta de gent amb inquietuds no és difícil gaudir de l'oci lleidatà.

Idò així, avui hem pegat a l'Institut d'Estudis Ilerdencs a una exposició sobre llengües de la Mediterrània: llengües parlades des d'Europa Occidental (castellà, català, occità...) fins a Turquia i des del nord-oest del Magreb (berber, àrab...) fins a Israel i Palestina (hebreu, més àrab...). Molt interessant veure un mapa amb la quantitat de llengües minoritàries (i minoritzades) que es parlen, per exemple, a Itàlia (eslovè, sard, català, francès, alemany... i totes les variants dialectals de l'Italià).

Què serà el proper Diumenge? Depèn. De si fa sol o no. :)

------------------------------------------|||
http://www.linguamon.cat/

Mirada enrera (I) | Looking at the past (I)

Ja fa molt de temps que no escric per aquí... bàsicament perquè el mes de Juny va ser boig boig. Acabar la carrera... examen de Francès... exàmens d'Anglès (5è de l'EOI i Advanced)... canvi de pis... feina de professor d'Anglès a Summer Camps catalans... i aquí estic.

Aprofito les mitjes hores que tenc per pegar una becadeta o connectar-me al món a través de la xarxa. Aquí a l'Escala el campament és crazy crazy... som 180 nins i 2 equips diferents sumant 25 monitors i professors. És una bogeria per organitzar-se. Però bé, queda una setmana més i després me'n vaig cap a Sant Pere Pescador a començar una nova aventura com a Tècnic de Vela i Windsurf.

Simplement volia deixar un record del meu estat anímic aquest final de mes de Juliol i saludar a tots aquells que dediquin part del seu temps a mirar la meva finestra cap al món exterior.

------

It's already been long time since I don't write here... mainly because June was crazy crazy: the end of my University Degree... French exam... English exams (Spanish School of Languages & the Advanced)... moving to another students apartment... working as English teacher in Catalan Summer Camps... and here I am!

I'm trying to use "half-an-hours" for doing a siesta or having a look to the world surfing the net. Here in l'Escala the Camp is crazy-crazy... we're more than 180 kids and 2 different teams of monitor & teachers. In sum, we're 25 of them! The organization is very difficult, we got crazy every day. Anyway, one week left and then I start a new adventure in Sant Pere Pescador as a sailing & windsurfing instructor.

I just wanted to leave some memories about my end-of-July-mood and cheer all of those who use some of their time to have a look to my own window to the real world.

Visió des de la distància / Visión desde la distancia

:: Carta enviada a Diario de Mallorca ::

Som un estudiant de s'Arenal i ja fa 5 anys que visc a Lleida. Avui dematí el primer que llegeixo és que amenacen amb impugnar el vot per correu a les Illes Balears, amb el qual el meu dret exercit la setmana passada romandria aturat. I què passaria posteriorment? On anirien els vots vàlids emesos per tots aquells que ens és impossible exercir-lo de manera presencial? Què té més: les eleccions ja hauran passat, els guanyadors es coronaran i el tema passaria a l'oblit.
Simultàniament estic vivint dues campanyes electorals (Catalunya i Illes Balears) i no tenen res a veure. No m'imagino llegir a la premsa lleidatana notícies sobre rumors de compra de vots dia sí i dia també o que l'ombra de la corrupció estigui amenaçant a batlles i aspirants a la batllia. Des de la distància no me sembla un procés electoral democràtic i net. Pentura si passés el dia a dia a la meva meravellosa terra també tendria els ulls coberts de propaganda encobridora i populista, però estant a Lleida la impotència no em deixa quedar-me callat. Som l'únic?

---------------------------------------------------------

Soy un estudiante de s'Arenal y llevo ya 5 años viviendo en Lleida. Esta mañana lo primero que leo al levantarme es que amenazan con impugnar el voto por correo en Illes Balears, con lo cual mi derecho ejercido la semana pasada quedaría suspendido. ¿Qué pasaría posteriormente? ¿Dónde irían a parar los votos emitidos para todos aquellos que nos es imposible ejercerlo de manera presencial? Qué más da: las elecciones ya habrán pasado, los ganadores se coronarán y el tema pasaría al olvido.
Simultáneamente estoy viviendo dos campañas electorales (Catalunya e Illes Balears) y no tienen nada que ver. No me imagino leer en la prensa leridana noticias sobre rumores de compra de votos un día sí y el otro también o que la sombra de la corrupción esté amenazando a alcaldes y a aspirantes de la alcaldía. Desde la distancia no me parece un proceso electoral democrático y limpio. A lo mejor si pasase el día a día en mi maravillosa tierra también tendría los ojos cubiertos de propaganda encubridora y populista, pero estando en Lleida la impotencia no me dejarme quedarme callado. ¿Soy el único?

Els Joves

"Els joves d'avui en dia estimen el luxe, tenen moltes manies, desprecien l'autoritat, contesten als seus pares i falten al respecte als seus mestres"

Qui i quan va ser dita aquesta afirmació tan categòrica?

Sòcrates, 470 a.C.

(Res a afegir)

Dita popular / Saying

:: Amb els amics passa el mateix que amb la dona o el marit: són les persones que mos coneixen millor i, AIXÍ I TOT, encara mos estimen ::

:: It happens the same with friends than with the wife or husband: they are the ones who know us the most and, BESIDES THAT, still love us ::